Queriéndolo todo, acabé sin nada
sabiéndolo todo, descubrí la ignorancia
amando demasiado, terminé odiando
hasta que descubrí que poseer
es el orígen de todo mal.
Vivir es tener poco y disfrutar de todo,
es saberse ignorante y disfrutar aprendiendo,
es comprender, para no odiar
es conocerse, para poder amar
no es más que compartir.
¿Poseer? Sólo a ti, en la cama.
Eiii, Didac!!!
ResponderEliminarMe encanta que hagas un blog!!! Asi te internacionalizas....
Final impactante!!!
Poseer?
Hola Didac !!! que be, el teu blog, m'agrada la poesia inicial, sobre tot el final tant clar i contrastat. Et recomanare als meus amics. Ja seguire venint per aqui, gracies amic.
ResponderEliminarAngels Mas
EI crack!
ResponderEliminarMolt bona iniciativa això de compartir amb tothom els teus escrits, m'alegro moltíssim!
Per cert aquesta poesia és molt xula, el final genial, però si et sóc sincer el que m'ha tocat molt ha estat el principi...
"Queriéndolo todo, acabé sin nada
sabiéndolo todo, descubrí la ignorancia
amando demasiado, terminé odiando"
Ho trobo senzillament genial!
Una abraçada ben forta!!!
EIII Primooo!!!
ResponderEliminarEstas fet tot un poeta!!!
Saps el que m'ha agradat més i crec que és la base perquè les relacions en tots els àmbits continuin i que molta gent ignora per que no sap ni que vol dir...
COMPARTIRRR!!!! QUINA GRAN VERITAT!!!!
És el pilar de qualsevol relació humana!!!
M'ha agradat molt Didac!!!
Un petonàs!!!