La cançó del pirata


Gràcies al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i als seus esforços vers la cerca de nous catalans il·lustres, recents investigacions han trobat que el conegut poeta José de Espronceda, considerat un dels màxims exponents del romanticisme de la poesia espanyola, va ser en realitat un membre destacat de la renaixença ja que era català. La confusió es va ocasionar per un error de traducció en el seu lloc de naixement, dit fins ara d'Almendralejo, quan en realitat va néixer a l'Ametlla del Vallès. Publiquem doncs per primer cop el primer esborrany de la coneguda Cançó del Pirata en la seva versió original, en català, i anticipant-se als seus temps.
Visca Catalunya retallada lliure!


Amb deu mossos per plaça
tisora en mà que no falla
no talla sinó retalla
l'honorable president.
Artur Mas al que diuen
alguns, no pocs, el Messies
conegut però en rodalies
Barba-blava-Profiden.

Pilotes de goma xiulen
la senyera oneja al vent
i amb un subtil moviment
disfressa la realitat.
I ve el president pirata
botí per tots, alçant la copa
promet alegre a la tropa
i al front però ben lluny, la veritat.

“Navega, galera meva
sens temor
que els remers no es donin treva
en omplir-me les butxaques
ni protestes, tampoc vagues
el meu rumb no variaran.

“Cauran presos
pels meus mossos
aquests gossos
que protesten
i l'ensenya
rendiré
a banquers
que no molesten.

“Que és la urna el meu tresor
el teu vot, el meu hostatge
la meva llei, la del silenci
la meva pàtria, el capital.

“Allà lluitin els rivals
cegament
i no vegin altres mals
que jo tinc aquí per meu
el paper de Prometeu
saltant lleis impunement.

“No hi ha himne
ni bandera
ni senyera
oh! gloriosa
i salvadora
que no puga
fer a la fuga
l'amenaça.

“Que és la urna el meu tresor
el teu vot, el meu hostatge
la meva llei, la del silenci
la meva pàtria, el capital.

“A la veu de disperseu
que en Puig crida
veure'ls córrer no té preu
sabem bé com ho hem de fer
jo sóc l'amo del carrer
i la llei m'és feta a mida.

“En negocis
reparteixo
i menteixo
a parts iguals
tan sols vull
per bellesa
la riquesa
per a mi.

“Que és la urna el meu tresor
el teu vot, el meu hostatge
la meva llei, la del silenci
la meva pàtria, el capital.

“Sentenciat estava a mort
i què fàcil
és canviar la meva sort
tot tapant les retallades
amb aquestes pallassades
i és igual el que jo faci.

“I què he de fer
de les promeses?
que a aquests ases
jo vaig dir
oblidar-les
és un fet
el meu dret
a decidir.

“Que és la urna el meu tresor
el teu vot, el meu hostatge
la meva llei, la del silenci
la meva pàtria, el capital.

No hay comentarios:

Publicar un comentario